Agenda

Com condensar un espectacle com a "Misery Class" en menys de 350 paraules, considerant l'àmplia gamma de temes actuals abordats al xou i la propensió psicòtica de Goyo Jiménez a divagar?

Per començar, podríem prescindir del plural “podríem”, ja que aquesta sinopsi la redacta una sola persona: jo, Goyo Jiménez. Sí, la mateixa persona que acabes de titllar de tenir una "psicòtica propensió a divagar", i que, per tant, està llegint el que escrius, amic.

Però potser hagis clavat al clau, i això podria ser precisament el que destaqui en resumir "Misery Class". Aquest nou espectacle sorgeix des de la meva visió del món com a persona i no com a personatge. Enlluernats per l'artista i creador que tots gaudeixen, sovint oblidem que dins de Goyo Jiménez, és a dir, dins meu, habita una persona. Sí, jo.

Una persona senzilla que observa el panorama sorprenent dels nostres temps amb el mateix desconcert que la majoria. Encara que ofereixo enginyoses i hilarants solucions per mirar el futur amb optimisme. Sóc empàtic, em poso a la pell dels altres amb humilitat, respecte a tots per igual, fins i tot als que són menys, que són la majoria, o sigui, un dels nostres. Algú com qualsevol, com tu o com jo.

Bé, excepte jo. Perquè jo sóc diferent. O sigui, Goyo Jiménez, vull dir. Sempre hi ha hagut classes, criatura.